Sopa de cabra va ser un
grup de musica de Rock català originari de
Girona. A quest grup ja no existeix, va estar format del 1986 al 2001 per Gerard Quintana ,Joan
Ninyín Cardona ,Jaume Peck Soler , Francesc Cuco Lisíc ,Pep Bosch ,Julio Lobos
i Eduard Font. Uns companys d’ institut
ALBUMS
·
Sopa de Cabra (1989)
·
La Roda (1990)
·
Ben endins (1991) (Directe)
·
Girona 83-87
"Somnis de Carrer" (1992)
·
Mundo Infierno (1993)
·
Al·lucinosi (1994)
·
Sss... (1996)
·
La nit dels anys (1997) (Directe)
·
Nou (1998)
·
Dies de Carretera (2000)
·
Plou i fa sol (2001)
·
Bona nit, malparits! (2002) (Directe)
·
El llarg viatge (2003)
·
Podré Tornar Enrere. El
Tribut a Sopa de Cabra(2006)
·
Ben Endins -
Re/Ebullició
(2011)
·
El Retorn. Palau Sant
Jordi 09/09/2011
(2011)
Aquest
grup es va separar i el passat 2011 rere fer un àlbum ¨el retorn¨.
Lletra
de l’ Empordà
Nascut entre Blanes i Cadaqués
molt tocat per la tramuntana
d’una sola cosa pots estar segur
quan més vell més tocat de l’ala.
Sempre deia que a la matinada es mataria
però cap el migdia anava ben torrat
somriu i diu que no té pressa
ningú m’espera allà dalt
i anar a l’infern no m’interessa
és molt més bonic l’Empordà.
Varen passar ampolles i anys
i en Siset encara aguantava,
dormint la mona a la vora del Ter però ell mai no si tirava.
Sempre deia que a la matinada es mataria
però cap el migdia anava ben torrat
somriu i diu que no té pressa
ningú m´espera allà dalt
i anar a l´infern no m´interessa
és molt més bonic l´Empordà.
I quan veig la llum de l´alba
se´m treuen les ganes de marxar
potser que avui no em suïcidi
potser ho deixi fins demà.
molt tocat per la tramuntana
d’una sola cosa pots estar segur
quan més vell més tocat de l’ala.
Sempre deia que a la matinada es mataria
però cap el migdia anava ben torrat
somriu i diu que no té pressa
ningú m’espera allà dalt
i anar a l’infern no m’interessa
és molt més bonic l’Empordà.
Varen passar ampolles i anys
i en Siset encara aguantava,
dormint la mona a la vora del Ter però ell mai no si tirava.
Sempre deia que a la matinada es mataria
però cap el migdia anava ben torrat
somriu i diu que no té pressa
ningú m´espera allà dalt
i anar a l´infern no m´interessa
és molt més bonic l´Empordà.
I quan veig la llum de l´alba
se´m treuen les ganes de marxar
potser que avui no em suïcidi
potser ho deixi fins demà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario